La multinacional de les ‘tirites' creixerà un 3% aquest any
El grup Hartmann España ha invertit fins al 2011 a la seves instal·lacions de Mataró més de cinc milions d'euros en R+D
El nostre material no representa més del 3% de la despesa d'un hospital
Diuen que el nom no fa la cosa, però quan un pensa en les tiretes adhesives per a ferides, la marca Tiritas és la primera que ens ve al cap. Darrere d'aquest conegut i reconegut producte funciona l'engranatge del Grup Hartmann, una multinacional alemanya líder en el camp dels productes sanitaris i mèdics i que té la seu a l'Estat en el polígon Pla d'en Boet de Mataró. L'empresa, amb 300 treballadors, reuneix a la capital del Maresme els laboratoris d'investigació i la producció del material, mentre que a Mejorada del Campo (Madrid) hi té la logística. L'especialització de la firma se centra en quatre grans àmbits: el tractament de les ferides, la gestió de la incontinència, l'elaboració de productes desinfectants i la cobertura quirúrgica d'un sol ús. Des de Mataró, tal com recorda el director general de Hartmann a l'Estat, Marc Pérez, s'exporten els apòsits del grup arreu del món. “A la nostra planta s'hi fabriquen uns 600 milions de tirites l'any, 200 milions d'apòsits postquirúrgics i uns 50 milions de rotllos d'esparadrap”, assenyala Pérez, que afegeix que “durant els darrers quinze anys Hartmann ha anat invertint de manera exponencial i sostinguda en aquesta planta per convertir-la en un referent a àmbit mundial”. Els exemples: multiplicar per sis la fabricació en la majoria de les línies, inversió continuada en I+D (cinc milions d'euros entre el 2009 i el 2011) i recerca de nous productes. Els principals clients del grup són Alemanya, França, Suïssa i el mercat rus, però en total, la firma és present a 35 països.
la prioritat, l'r+d.
Pel que fa al proveïment dels hospitals i centres sanitaris, el Grup Hartmann no és aliè a les retallades i a la contenció de la despesa que s'ha anat aplicat en els darrers anys. “El nostre material no representa més del 3% de la despesa d'un hospital i defensem, ara més que mai, que el producte de qualitat et permet millorar l'eficiència del procés i abaratir costos”, assegura. Una defensa que no sempre troba terreny adobat. “La tendència actual de regir-se per un únic criteri de preu, per intensificar l'economia d'escala i per treure més concursos públics no garanteix un millor producte i sí que pot acabar afectant de ple el procés i l'atenció sanitària”, diu el director general. “S'està tocant fons en el preu de productes com els guants de nitril, però abaixar la qualitat pot significar des d'haver d'utilitzar-ne molts més o que el material es trenqui i posi en risc tant la salut del professional com del pacient”, constata. Per Marc Pérez, la imposició de l'estalvi no pot ser tan reduccionista. “A l'Estat espanyol mor més gent per infeccions hospitalàries que per accidents de trànsit i hem de poder debatre la situació sense embuts per aconseguir resoldre-la”, destaca.
àrees de negoci.
La crisi, en canvi, sí que ha afavorit que el Grup Hartmann resolgués un problema endèmic, com era no trobar personal qualificat per a la seva planta. “És cert que la nostra política de personal és estricta i que busquem un perfil de treballador molt concret, però afortunadament hi ha molts més candidats ara que cinc anys enrere”, comenta Marc Pérez. En aquesta recerca de personal hi juguen un paper fonamental estratègies de col·laboració com les establertes amb el parc tecnològic Tecnocampus i els estudis que s'hi cursen a l'Escola Superior de Ciències de la Salut. Els convenis també es fan extensius amb les administracions i els centres sanitaris, com ara el Consorci Sanitari del Maresme, amb el qual van col·laborar en el desenvolupament de nous productes.
Amb segell alemany
L'any 1988 Hartmann –nascuda el 1818 a Heindenheim– adquiria els laboratoris Unitex de Mataró creats per Gerard Coll, l'empresari mataroní que havia introduït a l'Estat espanyol les tiretes després de la Guerra Civil. L'antiga fàbrica multiproducció del carrer Castaños, en ple centre de la capital del Maresme, va quedar petita i el 1995 la firma es trasllada a la planta actual al polígon Pla d'en Boet. El centre s'ha convertit en el nucli de desenvolupament, fabricació i distribució de productes adhesius sanitaris de tot el grup arreu del món. La multinacional va vendre l'any 2011 prop de 1.700 milions de euros.
