Xipre prorrogarà el ‘minicorralito' fins i tot si s'aprova el rescat
Brussel·les vol que continuï restringint el moviment de capitals per evitar-ne la fuga
Nicòsia acceptaria confiscar un 15% dels dipòsits superiors a 100.000 euros
Els jets privats russos que esperen a la pista de l'aeroport xipriota de Larnaca que els bancs reobrin, potser dimarts que ve, confirmen els pitjor auguris que la fuga de capitals serà massiva. Fins i tot si s'aprova el rescat i el BCE no ha de complir la seva amenaça de tallar l'aixeta de la liquiditat a les entitats i deixar secs del tot els caixers automàtics de l'illa, la Comissió Europea dóna per fet que la desconfiança farà estralls, i es prepara per restringir la lliure circulació de capitals. El Parlament xipriota havia de votar ahir el pla B del president Nikos Anastasiadis, però de tot el paquet només en va aprovar una part, concretament la creació d'un fons de solidaritat, sense més especificacions, i la instauració de restriccions per als capitals financers.
Brussel·les vol forçar que Nicòsia prorrogui el control de capitals i el minicorralito (el primer de la història de l'euro) més enllà de dimarts, quan les entitats reobrin les seves oficines. “Volem evitar qualsevol moviment de capitals que debiliti l'estabilitat financera de Xipre”, pel seu “risc sistèmic per a la resta de la zona euro”, reconeix el portaveu de l'eurocomissari Olli Rehn, Simon O'Connor. I si hi ha cap indici de contagi, la restricció es podria estendre ràpidament a Grècia.
La legislació comunitària garanteix la lliure circulació de capitals com a “llibertat fonamental”, però alhora permet imposar restriccions per motius de “seguretat, estabilitat financera o ordre públic”, admet la portaveu comunitària de Mercat Interior, Chantal Hughes. Aquest tancament de fronteres, que impediria carregar als jets aparcats a Larnaca els 20.000 milions en dipòsits de ciutadans russos a l'illa, “es podria mantenir tant com fos necessari per defensar l'interès general”. El Banc Central de Xipre preveu una fugida de capitals d'un 10% pel cap baix quan reobrin les entitats.
Moscou va tancar ahir definitivament la porta a concedir un nou préstec a Nicòsia, que ara torna al pla A i acceptaria endurir el càstig als dipositants que tinguin més de 100.000 euros al banc: haurien d'assumir pèrdues de fins a un 15%, informa la televisió pública xipriota, en comptes del 9,9% inicialment aprovat per l'Eurogrup.
Futur en joc
En les pròximes hores ens juguem el futur del país, tots hem d'assumir la nostra part de responsabilitat”, adverteix el portaveu del govern xipriota, Christos Stylianides. En tancar aquesta edició, Anastasiadis negociava a contrarellotge amb els representants de la troica les resolucions aprovades ahir pel Parlament.
LES XIFRES
Nou-cents milions de càstig per la pèssima gestió
L'Eurogrup reclama ara 900 milions d'euros extres al govern xipriota perquè la seva pèssima gestió de la crisi aquesta setmana negra ha agreujat el forat (tot i que van ser els 17 socis de l'euro, sense que cap hi votés en contra, els que van aprovar fer pagar el rescat també als petits estalviadors). Xipre haurà de recaptar ara 6.700 milions d'euros, en comptes dels 5.800 inicials, si vol els 10.000 milions d'ajuda europea. Angela Merkel va disparar directament contra Nicòsia, i va acusar els xipriotes d'estar “abusant de la paciència dels seus socis de la zona euro”. “El seu model de negoci està mort”, va criticar la cancellera alemanya, que a només mig any de les seves eleccions federals vol escarmentar els paradisos fiscals imposant pèrdues als grans dipositants. Els ministres de Finances de l'euro s'hauran de tornar a reunir d'emergència, aquest cop físicament a Brussel·les, molt probablement demà.
