Opinió

Predicant una altra manera de fer en finances

La banca, les finances, tenen mala premsa i més en la gent jove. La meva ‘prèdica' és clara: reconeixement del passat immediat d'errades molt importants en el sector, i de la necessitat imperiosa que la recuperació de la reputació i la confiança
es basin en una millor regulació, més transparència i uns professionals més preparats i sotmesos a codis ètics de conducta professional

La finestra discreta, el recent llibre d'Antoni Puigverd, excepcionalment escrit, amb un to ponderat i intel·ligent, és ple de notes llargues i curtes que t'aturen la lectura i et plantegen idees suggeridores. També en temes en què només entra ocasionalment, com l'economia. En un apunt, “Una raça de deutors”, Puigverd, citant Zygmun Bauman, comenta la mutació, -encara en curs i accelerant-se-, del capitalisme de l'estalvi i la inversió vers el capitalisme del consum i del deute. Cita Puigverd/Bauman que l'estalvi i la producció són activitats esdevingudes “obsoletes” a favor de l'endeutament i del consum, la despesa que tant es reclama com a únic ingredient del creixement i per eliminar l'abominada austeritat.

Ho recordava i citava aquesta mateixa setmana mentre feia una presentació sobre el futur professional en el sector financer, i en particular de l'assessorament financer, a un grup d'estudiants d'una universitat catalana quasi graduats en economia i empresa . Crec que és bo situar-los en la realitat, tot i que no sigui gaire engrescadora. Evidentment, l'audiència no estava guanyada d'antuvi, però crec que es va entendre com a preàmbul a la descripció de la crisi, del sector bancari que ha quedat i de les oportunitats que malgrat tot s'ofereixen als aspirants a nouvinguts professionals, finalment l'objectiu del que volia explicar.

Prevencions lògiques en la majoria dels presents, tot i que fora d'horari lectiu han decidit assistir voluntàriament a la xerrada. La banca, les finances, tenen mala premsa i més en la gent jove. La meva prèdica és clara: reconeixement del passat immediat d'errades molt importants en el sector, i de la necessitat imperiosa que la recuperació de la reputació i la confiança es basin en una millor regulació, més transparència i uns professionals més preparats i sotmesos a codis ètics de conducta professional.

pèssimes perspectives.

Les males notícies per a aquests joves són les pèssimes perspectives de contractacions a curt termini en el sector i, encara més, de gent sense experiència. Encara queden molts recursos humans probablement sobrants en el sector per a un futur de banca molt tecnològica i d'accés en línia. Les bones notícies són que l'assessorament financer personal -el metge de capçalera de la nostra butxaca-, s'estendrà, popularitzarà i creixerà amb professionals capacitats i “de confiança”. Necessitarem aquestes noies i nois per configurar un sector sustentat en fonaments més sòlids però no sabem exactament quan. Aquests terminis, per a nois de poc més de vint anys, no encaixen gaire en les seves perspectives i necessitats immediates. No se'ls pot amagar que ho tenen malament, almenys els propers anys.

Malgrat aquesta difícil realitat, molts, atrets potser vocacionalment per l'economia, la inversió, les finances, es volen preparar i volen emprendre el repte. Cal, però, insistir: el que hauria de ser el procés lògic de transformació dels serveis financers en benefici de proveïdors i clients, i el que ells haurien de protagonitzar i empènyer, no és gaire automàtic i presenta grans resistències. La primera, una nova regulació amb bona voluntat però que no podrà evitar algun altre desastre si no va acompanyada d'estricta autoregulació, i de l'eliminació d'incentius generals i particulars per recaure. Entre altres, el risc moral del “ja ens trauran un altre cop les castanyes del foc”, i la no-recuperació de l'esperit d'equitat, fidúcia i cautela que fa molts anys caracteritzava banquers i bancaris en la seva activitat. Segon, no hi pot haver tant fum i tanta palla en el sector. M'explico. Hem venut i venem que el procés d'intermediació i transformació financera s'ha de fer necessàriament amb alts nivells de complexitat que justifiquin despeses i marges que, especialment avui, se'ns mengen l'escassa rendibilitat amb riscos moderats que s'ofereixen als estalviadors. Cal més simplicitat, transparència i bons consells personalitzats. A qui ha decidit emprendre una carrera professional pels cants de sirena dels tòpics del glamur del sector financer li costarà acceptar que cal eliminar molta purpurina. Però també s'ha de dir.

temps dolents.

No són els millors temps per als aspirants a bancaris i financers, ni per als rendistes moderats que no poden o volen assumir riscos. Com dèiem, la primacia del consum i del deute arracona l'estalviador i l'inversor productiu. La repressió financera que Draghi ha acabat de consolidar amb la seva inundació de liquiditat ha posat el preu del diner en territori negatiu per al finançament de governs i grans corporacions, però no ha arribat a les empreses petites i mitjanes, i alhora està penalitzant l'estalviador. Ens queda predicar més sovint per canviar les coses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.