opinio

Falta suport a la Universitat

S'ha lloat el sistema de recerca català obviant que la major part de la recerca de Catalunya es fa a les universitats i si ens fixem en la recerca en l'àmbit de salut, de gran nivell, haurem d'anar al conjunt format per universitats i hospitals. Tot, sense menystenir el gran paper dels centres de recerca, alimentats en gran part pels investigadors de les universitats

Durant aquests darrers dos anys s'ha parlat molt de transició nacional i estructures d'estat. Els polítics, no tant els documents, han parlat del sistema de recerca com una estructura d'estat de bon nivell, però de la Universitat no n'he sentit gaire coses. Massa vegades des de les universitats ens hem queixat de la desatenció mediàtica del govern pel que fa a les universitats. S'ha lloat el sistema de recerca català obviant que la major part de la recerca de Catalunya es fa a les universitats i, si ens fixem en la recerca en l'àmbit de salut, de gran nivell, haurem d'anar al conjunt format per universitats i hospitals. Tot, sense menystenir el gran paper dels centres de recerca, alimentats en gran part pels investigadors de les universitats.

El govern, d'acord amb les seves possibilitats, va decidir encertadament crear un sistema de recerca propi del màxim nivell. Ho va fer, i bé. L'error dels darrers governs ha esta la manca d'inclusió i consideració de les universitats en aquest sistema de recerca.

Va ser, si no recordo malament, l'any 1985 que es va aconseguir el traspàs a la Generalitat de les competències sobre universitats i aquestes van integrar-se al Departament d'Educació, on van romandre fins a l'any 1992. Aleshores van passar al Comissionat per a Universitats i Recerca, que va quedar adscrit al Departament de Presidència.

A l'abril del 2000 el president Pujol va crear el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el DURSI. Va ser efímer, i al maig del 2006 el president Maragall el va suprimir. Les competències d'universitats van passar primer a integrar-se al Departament d'Educació i Universitats, sis mesos, i després al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa fins al desembre del 2010. Des de llavors fins fa pocs dies vam tenir les universitats a Economia i Coneixement, a la Secretaria d'Universitats i Recerca, i ara, amb el nou govern, a Empresa i Coneixement.

Secretaria d'Universitats i Recerca o Comissionat per a Universitats i Recerca, m'és absolutament igual. Vam ser molts els que vam criticar el desencert de Pasqual Maragall suprimint el DURSI. Artur Mas, condicionat per una supressió forçada de conselleries, no va poder o no va voler crear de nou un departament destinats a exercir aquestes competències. Darrerament hem reclamat un departament d'universitats, recerca i innovació. No s'ha fet. Un error polític i estratègic. El nom de la universitat no surt en els noms dels departaments des de final del 2010.

Podríem pensar que el nom no fa la cosa. Tanmateix, sí que ho fa ser el responsable de la matèria i seure a la taula del consell executiu. Quan es forma un govern segurament cal combinar polítics i tècnics. Tenim un govern que, al meu parer, no cobreix adequadament els àmbits competencials. Per il·lustrar-ho, posaré un exemple que temàticament em cau més lluny: el Departament de Salut. Sense desmerèixer cap persona, no puc entendre la relació entre currículums i funcions. Jo no posaria el més eminent dels metges d'entrenador del Barça. Clar que jo no sóc polític.

En els últims anys, per causes probablement alienes als responsables polítics directes de la universitat i la recerca, persones a les quals tinc en gran consideració, l'única visió i acció estratègiques de la Universitat, la recerca i la innovació l'ha exercit l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, l'ACUP.

Accions estratègiques.

Ha estat en l'ACUP que s'han promogut actes i accions estratègies. L'ACUP ha promogut la Plataforma Coneixement, Territori, Innovació (Plataforma CTI), un projecte estratègic per enfortir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. De fet, gràcies a aquesta Plataforma s'ha elaborat l'Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020.

Crec que està bé que la iniciativa d'aquesta associació promogui accions estratègiques de col·laboració entre les universitats i “animi” el sistema universitari català, però en cap cas no em satisfà la manca d'iniciativa del govern i l'escàs suport a les propostes de l'ACUP. Si l'ACUP hagués fomentat i el govern fet no ho criticaria.

La manca de diners justifica algunes coses, però mai la manca de lideratge polític. Quan el país s'enfronta a la crisi més important dels últims cent anys no té cap sentit que la Universitat i la recerca, bases de l'economia del coneixement i de la competitivitat del país, siguin actors secundaris i no es considerin autèntiques estructures d'estat que requereixen la màxima atenció i prioritat.

Parla l'ACUP

L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) va ser creada l'any 2002. La seva finalitat principal és ser la veu essencial de les universitats publiques de Catalunya i sumar esforços per promoure iniciatives, programes i projectes conjunts pel bé de la millora del sistema universitari i perquè aquest constitueixi un motor de desenvolupament social, cultural i econòmic. La presidència de l'ACUP recau anualment i de forma rotatòria preestablerta en els rectors i rectores de les diferents universitats catalanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.