El retorn de l' 'Anna'

L'Anna no volia marxar de l'Estany i, tot i que va haver de resignar-se al fet que la carreguessin en un remolc, al final acabarà imposant la seva voluntat: aquest estiu –si no irromp un entrebanc majúscul– tornarà a navegar pel seu llac. Ella sempre ha cregut que és aquí on ha d'estar. Al cap i a la fi, la van construir pensant en aquestes aigües, no? Efectivament, els darrers mesos del popular catamarà podrien ser l'argument d'un conte infantil.

Com en tantes històries menudes, en el cas de l'Anna hi han tingut molt a veure els sentiments. “Vaig notar-ho de seguida, que en aquest tema hi ha hagut moltes emocions, que el factor humà és determinant”, corrobora Miquel Àngel Bonet, l'empresari mallorquí que l'any passat va adquirir l'Anna i ara està tramitant-ne la revenda amb l'Ajuntament. Tot comença el juny del 2010, quan Joan Corominas es jubila, fa el darrer viatge en companyia d'amics i amarra la barca, posant fi a més de cent anys d'un ofici familiar iniciat a finals del XIX pel seu besavi. En aquells moments, poc es podien pensar els banyolins que seria el primer cop que l'Estany es quedaria dos estius seguits sense embarcació turística. L'Ajuntament diu ara que la decisió de Corominas els va agafar per sorpresa: comencen les divergències entre l'antic patró i el consistori. L'alcalde, Miquel Noguer, sosté que van mirar d'adquirir-la, però que Corominas els demanava massa diners (500.000 euros). En canvi, l'aleshores propietari afirma que mai va rebre una oferta de l'equip de govern. Sigui com sigui, el cas és que l'Anna resta immobilitzada a la vora de l'Estany fins que el 20 de juny de l'any passat apareix una gran grua per endur-se-la. “Va arribar un dia de tramuntana, i se'n va amb el gregal”, diu un emocionat Corominas. Enmig d'una gran expectació, la carreguen en un remolc que, en fosquejar, comença a circular cap a uns tallers navals de Roses. Bonet l'ha comprada amb la idea d'utilitzar-la per a viatges turístics a cala Rajada (Mallorca). Arribat el dia, es nota que l'Anna es resistia a perdre de vista el seu estany. Resulta que s'ha calculat malament l'alçada del comboi i, en comprovar que no podrà passar per alguns passos soterrats del trajecte, l'expedició se suspèn. Al cap de dos dies es repeteix la sortida, ara amb un remolc en condicions. L'Anna ingressa en uns tallers de Santa Margarita perquè li canviïn el motor elèctric per un de dièsel, més adient per solcar el mar.

Mesos després, encara hi és, perquè al nou propietari li van sorgir complicacions financeres que el van obligar a renunciar a incorporar l'Anna a la seva flota. La necessitat de Bonet de vendre-se-la i la pressió que tenia l'Ajuntament per no haver de viure un tercer estiu sense que a l'Estany hi hagués barca, va fer que sorgís l'entesa entre les dues parts. L'Anna passarà a ser propietat del municipi de Banyoles, a canvi de 150.000 euros. A principis de febrer el consistori va donar una paga i senyal de 25.000 euros i, d'aquí a tres mesos, ha d'haver pagat la resta. En el ple en què es van aprovar uns canvis en el pressupost del 2012 per permetre aquesta despesa, dos dels tres grups de l'oposició (Junts per Banyoles i ICV) van criticar l'operació i van sembrar dubtes entre els ciutadans sobre aquesta decisió. “Es pot permetre una despesa així, la ciutat?”, i “l'Ajuntament pot fer una compra d'aquesta envergadura sense convocar un concurs?”, es preguntaven. Entre el públic que va assistir al ple hi havia Corominas, que l'endemà va revelar públicament les desavinences amb l'Ajuntament. L'alcalde va haver de sortir a tranquil·litzar els banyolins i replicar l'oposició: la inversió es recuperarà amb la concessió del servei i no s'ha fet concurs perquè l'Anna és ideal per a l'Estany, va afirmar. “Em sap greu l'enrenou que s'ha creat, sobretot per Corominas, que és una persona extraordinària”, va dir Bonet aquesta setmana.

L'Anna ha de ser de nou a l'Estany a principis d'estiu. Les pròximes setmanes la repintaran i li canviaran el nom –és probable que es faci una consulta popular per decidir-ho–, a fi de “no ferir sensibilitats”, segons Noguer, que no vol crear més polèmica amb Corominas. Mentrestant, al consistori redactaran les bases del concurs per decidir qui guiarà la barca quan torni a casa seva.